- 93 270 10 17
- [email protected]
- Bisbe 5, 08002, Barcelona
2015 - Actualitat
Va néixer a Queretes (Terol). L’any 1996 va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa i el 22 de setembre d’aquell mateix any va ser ordenat bisbe. El 1999 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Barbastre-Monsó. Entre el 24 d’agost de 2001 i el 19 de desembre de 2003 va ser administrador apostòlic d’Osca, i entre el 19 d’octubre de 2001 i el 19 de desembre de 2003, administrador apostòlic de Jaca. El 2004 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Calahorra y La Calzada-Logroño. El 6 de novembre de 2015 es va fer públic el seu nomenament com a arquebisbe de Barcelona. Va ser creat cardenal l’any 2017. És president de la Conferència Episcopal Espanyola des del 3 de març de 2020.
2004-2015
Va néixer a Barcelona (1937). És doctor in utroque iure per la Universitat Lateranense de Roma. Va ser vicari general de Barcelona (1979-1991), bisbe auxiliar del cardenal Jubany (1987-1991), bisbe de Tortosa (1991), arquebisbe de Tarragona l’any 1997 i arquebisbe metropolità de Barcelona i de la nova província eclesiàstica de Barcelona el 2004. Va ser creat cardenal l’any 2007.
1990-2004
Nascut a València, va ser nomenat bisbe de Tortosa l’any 1969. Allà va convocar un sínode (1984-1988). El 1990 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona. El 1994 va ser creat cardenal. El seu magisteri es reuneix en l’edició Fe i cultura i Cartes de la vida estant.
1971-1990
Va néixer a Santa Coloma de Farners (Girona). Va ser canonge de Barcelona i, posteriorment, bisbe auxiliar del Dr. Modrego (1955). Va participar en el concili Vaticà II. Nomenat bisbe de Girona l’any 1964 i arquebisbe de Barcelona el 1971. Va ser creat cardenal el 1973. Va tenir un paper molt important en la transició espanyola (1975…). Va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1991). Va morir l’any 1996.
1966-1971
Era prevere de Valladolid quan va ser nomenat bisbe d’Astorga (1961). L’any 1966 va ser designat bisbe coadjutor de Barcelona i el 1967 residencial. Gran predicador, fou el fundador de la Facultat de Teologia de Barcelona. Va tenir greus dificultats per adaptar-se a les circumstàncies, la majoria polítiques, de la diòcesi, i el 1971 va ser traslladat a Toledo i creat cardenal el 1973. Va morir a Toledo, ja emèrit, l’any 2004.
1942-1966
Va néixer a El Buste (diòcesi de Tarassona). Bisbe auxiliar del cardenal Gomà a Toledo, va ser provicari general castrense (1937-1940) i vicari general castrense (1940-1951). A Barcelona va ser l’organitzador del XXXV Congrés Eucarístic Internacional i fundador dels “Habitatges del Congrés”. Va crear 83 parròquies noves.
Administrador apostòlic, 1939- 1942
Malgrat ser administrador apostòlic de Barcelona, continuava sent bisbe de Cartagena-Múrcia. Es va oposar a la predicació en català. El 1942, amb el nomenament del Dr. Gregorio Modrego, va tornar a Cartagena. Va morir l’any 1949.
1930-1936
Nascut a Navarra, va ser nomenat bisbe de Lleida l’any 1926. Es va oposar a algunes lleis de la República. Va ser assassinat a la Guerra Civil de 1936-1939. S’ha iniciat el procés per beatificar-lo.
1926-1930
Arxiver de Mallorca, bisbe de Lleida (1914), coadjutor del bisbe Guillamet de Barcelona (1925) i bisbe d’aquesta diòcesi un any després. A causa dels conflictes amb el capità general Emilio Barrera, va ser traslladat a Mallorca com a arquebisbe a títol personal.
1920-1926
Canonge de Tarragona. Abans de ser bisbe de Barcelona ho va ser de Lleó i Còrdova. A Barcelona va reorganitzar els estudis al Seminari. Va fundar el Full Dominical.
1914-1920
Valencià. Era vidu i doctor en dret canònic i civil. Va fundar la càtedra de sociologia i la Revista Parroquial d’Acció Social. El 1914 va ser nomenat bisbe de Barcelona. Va defensar la independència de l’Església respecte de l’Estat. Va impulsar el Congrés Litúrgic de Montserrat i va crear el Museu Diocesà de Barcelona (1916) a les dependències del Seminari de Barcelona.
1909-1913
Va néixer a València. Nomenat bisbe auxiliar de Toledo (1902) i posteriorment bisbe d’Urgell. Va crear l’Institut Obrer de la Seu d’Urgell. Quan acabava de ser nomenat bisbe de Barcelona, va viure la Setmana Tràgica (1909). Va fundar l’associació eclesiàstica per a l’apostolat popular. Va convocar el I Congrés d’Art Cristià a Catalunya.
1901-1908
Va néixer a Barcelona. Rector del Seminari de Barcelona i canonge. Va ser bisbe d’Urgell (1879-1901). Lleó XIII el va elogiar per les seves pastorals. Va instituir l’Apostolat Popular del Pare Gabriel Palau. Va ajudar moltes congregacions femenines, com les Franciscanes Missioneres de la Nativitat (Darderes).
1899-1901
Nascut a Vilafranca del Penedès, va ser bisbe de Vic (1882-1899). El temps que va ser a Barcelona no va estar exempt de dificultats, com van ser les motivades per una polèmica carta pastoral en la qual s’urgia la predicació i l’ensenyament del catecisme en català. Va ser qüestionat pel Vaticà, la monarquia, el govern i fins i tot pel parlament amb el senat.
1883-1899
Nascut a Arenys de Mar, va ser bisbe de les Canàries i de Cadis. Va iniciar les obres de la façana principal de la Catedral de Barcelona. La seva actuació davant la pesta de 1885 va ser heroica.
1878-1883
Era de Cadis. Va ser bisbe de les Canàries abans de ser bisbe de Barcelona. Va crear el “Patronat de l’Obrer” (1879) i va adquirir una gran popularitat per la seva caritat. Va participar en les festes del mil·lenari de Montserrat (1880). Es va oposar al sacerdot integrista catòlic barceloní Fèlix Sardà i Salvany.
1874-1877
Carmelita de Barcelona que l’any 1835, arran de la revolució, va ser expulsat del seu convent. Essent bisbe de Salamanca va participar en el Concili Vaticà I. Va iniciar les obres del nou Seminari al carrer Diputació de Barcelona.
1864-1870
Va ser primer bisbe de Badajoz (1862). Ja a Barcelona, es va abocar caritativament sobre els empestats de 1865. Va participar en el concili Vaticà I (1870).
1857-1862
Nascut a Valls, va ser un periodista brillant; va fundar i va dirigir la famosa Revista Catòlica. Va participar en la “llibreria religiosa” creada per sant Antoni M. Claret (1847). Primer va ser bisbe de Vic (1853) i després de Barcelona. Va col·laborar amb Jaume Balmes en la denominada “escola política social”.
1850-1857
Va estudiar al Seminari de Tortosa i va ser professor del Seminari de València. Contrari a Espartero, fou apartat de la docència. El 1847, però, va ser nomenat bisbe de Lleida. Va col·laborar en el Concordat de 1851. No va voler anar a Cuba com a arquebisbe i va proposar per a aquest càrrec sant Antoni Maria Claret. El 1850 va ser traslladat a Barcelona. Va afavorir les missions populars i era un gran pedagog, especialment un catequista. Va publicar el catecisme en català i castellà. Era rigorista i intransigent en qüestions religioses, per això va tenir greus polèmiques amb la premsa liberal (El Sol, El Barcelonès…). I donant suport al beat Francisco Palau i la seva “escola de la virtut”, se’l va inculpar d’haver impulsat la vaga de 1854. Va ser traslladat a Tarragona l’any 1857, on morí el 1864.
1833-1849
Va estudiar al seminari de Pamplona. Era germà d’un general liberal, per això era d’aquesta tendència política i va col·laborar amb els governs liberals de la regència de Maria Cristina. Era amic de Fèlix Amat i de Fèlix Torres Amat. En els seus escrits hi ha intents de concòrdia.
1808-1831
Malgrat que no va poder prendre possessió de la diòcesi de Barcelona amb normalitat a la catedral a causa de la invasió francesa, va celebrar un acte similar a l’església de Santa Maria de Vilafranca. Es va refugiar a Mallorca (1809-1813). Va publicar una pastoral en contra la Constitució de Cadis. Després de diversos intents, no va poder tornar a Barcelona fins el 1824. Va tenir en el doctor Pere Avellà un gran vicari o governador eclesiàstic.
1798-1807
Doctor en dret per la Universitat d’Oviedo, vicari general d’Urgell I inquisidor fiscal del tribunal de Barcelona, va ser nomenat bisbe de Barcelona gràcies a Campomanes i Jovellanos. Va ser mecenes de la Casa de Misericòrdia de Barcelona.
1794-1798
Abad benedictí. Va editar una gramàtica de la llengua castellana, obra de Josep Pau Ballot. El Saló del Tron del Palau Episcopal va ser decorat durant el seu pontificat per l’artista Francesc Pla i Duran, més conegut com “el Vigatà”.
1775-1794
Havia estat vicari general de Madrid. Va seguir les línies pastorals del seu predecessor. Ajudat per Fèlix Amat (bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal), estructurà el Seminari a través d’unes Constitucions (1784). Va promoure la predicació del beat Diego de Cádiz a Barcelona. Edità un catecisme bilingüe en català i castellà. A través de Jaume Caresmar, va endreçar els arxius capitular i diocesà de Barcelona. Amplià el Palau Episcopal amb l’arquitecte Mas.
1766-1775
Prevere de València i canonge magistral (1748-1766). Nomenat bisbe de Barcelona, va ser un gran reformador. Va promoure la predicació i va millorar la cultura al Seminari. Defensà la predicació i el catecisme en català. Va crear escoles gratuïtes per als pobres a moltes parròquies. Restaurà el palau episcopal. Es va manifestar favorable a la dissolució de la Companyia de Jesús. Possiblement era partidari dels jansenistes. Recolzà el perdó a uns empresonats per la revolta de 1773, fet que va motivar que el traslladessin a la diòcesi de Màlaga, però ell hi va renunciar i es retirà a la seva ciutat natal, Castelló de la Plana. Va ser un gran amic dels il·lustrats Fèlix Amat, germans Torres Amat i Pau Ballot, que encapçalaven el moviment de la prerenaixença catalana. Va morir l’any 1781.
1775-1766
Canonge de València. Consagrà el temple de la Barceloneta, a Barcelona. Va promoure rogatives amb motiu dels terratrèmols de l’any 1756. Va donar possessió del canonicat de Barcelona al rei Carles III. Publicà una nova edició de les constitucions sinodals i promogué l’estudi de la història eclesiàstica.
1750-1754
Rector de Sant Just de Madrid. Va celebrar un sínode diocesà a Barcelona. Caritatiu envers els pobres.
1748-1750
Va celebrar un sínode a Barcelona. Va ser traslladat a Sigüenza. Va ser president del Consell Suprem de Castella.
1738-1747
Natural de Brussel·les, fill dels marquesos de Valladares i prínceps de Vintimilla. Quan va ser nomenat bisbe de Barcelona era canonge de Màlaga. Va visitar moltes esglésies a la diòcesi de Barcelona.
1734-1737
Doctoral de Sevilla. Va potenciar el seminari de Barcelona. Exigia que els capellans donessin un tribut consignat en els seus respectius testaments. Hom denominava aquest tribut “la luctuosa”.
1731-1732
Era agustí. Va preparar el Concordat de 1731. Traslladat a Màlaga, va ser creat cardenal per Climent XII.
1725-1730
Es va manifestar partidari de la reforma del clergat.
1721-1725
Va assistir al concili de Tarragona el 1722.
1716-1720
Va ser vicari general de Cadis i inquisidor del tribunal de Múrcia. Felip V el va elegir bisbe de Barcelona el 1716. Durant el seu pontificat fins i tot hi van haver venjances contra els opositors a Felip V. Va arribar al cardenalat quan ja era arquebisbe de Toledo.
1698-1715
Professor de Teologia a la Universitat de Salamanca i abat de Montserrat (1658-1698). Es va oposar a Felip V, ja que era partidari de l’arxiduc Carles. Per aquest motiu es va haver d’exiliar. El papa Climent IX el va crear cardenal el 1713. No va ser reconegut cardenal per Felip V i fins i tot, quan va morir, se li van negar els funerals a la Catedral de Barcelona. Va ser enterrat a la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma. D’ell tenim un important relat presentat arran de la visita ad limina en el qual exposa la situació de la diòcesi de Barcelona l’any 1701.
1693-1697
Era d’Alcalá de Henares. Fill d’un metge del rei Carles II i catedràtic de Salamanca. Ens en queden alguns decrets relatius a la reforma del clergat.
1683-1691
Era de la Rioja. Va pacificar els conflictes provocats pel tribut injust a Sant Andreu de Palomar. Va concedir privilegis als beneficiats de Sant Sever.
1664-1682
Mestre general dels mercedaris. Va promoure la fundació de l’oratori de Sant Felip Neri a Barcelona (1673).
1656-1663
Es va oposar a la dominació dels francesos. Va restablir l’activitat pastoral després de la guerra.
1636-1651
Gran teòleg de Salamanca. Va ser inquisidor dels tribunals de Toledo i Saragossa. Va intentar apaivagar la revolta del “Corpus de Sang” (1640). Era contrari als francesos i per aquest motiu es va exiliar de Barcelona mentre aquests van governar la ciutat comtal.
1620-1632
Va ser prior de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona i virrei de Catalunya. Va actuar amb gran zel durant la pesta de 1627. Va construir el seminari ubicat al carrer de Montalegre.
1612-1620
Vicari general d’Urgell i bisbe de Solsona (1594-1612). Molt devot de sant Oleguer. Va ser nomenat per Felip II visitador general dels tribunals de la Inquisició de Mallorca.
1610-1612
Fill del marquès d’Aitana. Va ser ardiaca de Salamanca. El 1610 va ser nomenat bisbe de Barcelona. Va intervenir en la polèmica de auxilis entre jesuïtes i dominics.
1604-1609
Doctor en els dos drets. Canonge de Barcelona i canceller de Catalunya. Va ser nomenat bisbe de Barcelona el 1604.
1599-1603
Inquisidor de Portugal. Durant el seu pontificat es va canonitzar sant Ramon de Penyafort. Posteriorment va ser nomenat bisbe de Cartagena.
1576-1598
Era prevere de Barcelona i arxipreste de Santa Maria de Mataró. Va ser president del Consell d’Aragó i canceller de Catalunya. A Barcelona va celebrar cinc sínodes, a través dels quals va impulsar la reforma. Va introduir el missal tridentí a Barcelona. Va ser molt caritatiu durant la pesta dels anys 1589-1590.
1572-1575
Era inquisidor de l’illa de Sardenya. Va morir a Barcelona el 1575.
1561-1570
Va ser doctor in utroque iure i bisbe coadjutor del seu oncle Jaume Caçador. Nomenat bisbe de Barcelona (1561), va assistir al concili tridentí, en el qual va intervenir activament acompanyat pel teòleg Joan Lluís Vileta.
1546-1561
Nomenat bisbe de Barcelona possiblement per intervenció de sant Ignasi de Loiola. No va assistir al concili tridentí, però va ser un entusiasta de la reforma i la va imposar a la diòcesi. Va realitzar moltes visites pastorals. Va acollir la Companyia de Jesús.
1531-1546
Va estar casat amb Lluïsa de Blanes i no va rebre l’ordenació episcopal fins el 1545, un any abans de morir. Fou convertit per sant Francesc de Borja (virrei).
1529-1531
Era germà del bisbe-cardenal Enric de Cardona. Va ser elegit bisbe pel rei Carles I i confirmat pel papa Climent VII. Va ser molt caritatiu, especialment durant la pesta que va patir Barcelona aquells anys. Va morir el 1532, sent arquebisbe de Tarragona.
1526-1529
Era cardenal de Sant Llorenç in Lucina. Durant quatre anys va acumular les diòcesis de Barcelona i Castrona (Itàlia). Mai va venir a Barcelona.
1521-1526
Lleó X el va nomenar cardenal. Es va traslladar a Roma, on va participar en els conclaus d’Adrià VI i de Climent VII. Governava la diòcesi a través dels seus vicaris generals.
1512-1521
Natural de Casp. Era confessor de la reina Isabel la Catòlica. Durant el seu pontificat es va reunir l’any 1518 el capítol del Toisó d’Or al cor de la Catedral de Barcelona, amb la presència del rei Carles I i altres monarques.
1505-1512
Tenia 18 anys quan va ser nomenat bisbe de Barcelona i a causa de la seva joventut va haver d’esperar vuit anys abans de ser ordenat bisbe, cosa que no va esdevenir-se durant el seu pontificat a Barcelona, que es va caracteritzar per les rivalitats amb l’ardiaca Lluís Desplá, que era el candidat dels canonges a ser bisbe. Enric de Cardona era de la família dels Cardona. Va ser nomenat arquebisbe de Montreal (Sicília), però mai en va prendre possessió. Adrià VI li va concedir la dignitat de cardenal el 1527.
1490-1505
Era parent del papa Alexandre VI. Era doctor a París i un gran teòleg. No va ser acceptat per un grup de fidels per ser valencià (de Setentí), de la família dels Borja; fins i tot es va produir un assalt popular al palau episcopal l’any 1500 per aquesta causa. Va morir a Barcelona el 1505.
1478-1490
Residia normalment a Roma. Va ser ambaixador dels reis Joan II i Ferran II davant la cort papal i altres estats italians.
1472-1478
Va ser oncle del famós papa Alexandre VI (Rodrigo de Borja). La cura pastoral la va encarregar als canonges Berenguer de Sors i Bartomeu Traveret.
1465-1472
A causa de les polèmiques entre partidaris i detractors del príncep de Viana, no va arribar mai a prendre possessió de la diòcesi. Va morir a Poblet amb fama de santedat.
1456-1463
Es diu que quan era nen va ser curat per sant Vicent Ferrer. Era consultat com a teòleg pels papes Nicolau V i Calixt III. El Papa el va nomenar bisbe de Barcelona (1456).
1445-1456
Abans de ser bisbe de Barcelona, va ser nomenat bisbe de Sogorb per l’antipapa Felip V (1431-1447); per aquest motiu va ser excomunicat pel vertader papa Eugeni IV i absolt posteriorment per ser nomenat pel mateix papa bisbe de Barcelona el 1445. Durant el seu pontificat es van finalitzar les obres del claustre de la Catedral de Barcelona. Pels seus plets amb els canonges, quan va morir se li van denegar les exèquies.
1433-1445
Doctor en lleis per la Universitat de Bolonya. Va ser a les corts de Tortosa (1442) i al concili ecumènic de Florència (1431-1438). Durant el seu pontificat, Bernat Martorell va pintar el famós retaule de la Transfiguració a la Catedral de Barcelona.
1416-1420 i 1431-1433
D’origen jueu, es deia Astruc Levi. Possiblement es va convertir al cristianisme amb sant Vicent Ferrer i va prendre part en la disputa entre jueus i cristians de Tortosa l’any 1414. En traslladar-se Francesc Climent a la diòcesi de Saragossa el 1416, Andreu Bertran va ser nomenat bisbe de Barcelona, i en tornar de nou Francesc Climent a Barcelona (a. 1420), ell va ser nomenat bisbe de Girona. Però a la mort del patriarca tornà de nou a Barcelona (a. 1431), on morí el 1433.
Sapera | 1410-1415 i 1420-1430
Va ser prior de Daroca (1399), ardiaca del Penedès (1401) i bisbe de Tortosa (1406-1410). Va ser bisbe de Barcelona durant dos períodes, i arquebisbe de Saragossa entre els anys 1415 i 1419. L’any de la seva mort va acumular de nou l’arquebisbat de Saragossa. En els anys anteriors a 1406 va ser secretari del papa Luna (Benet XIII), al qual va professar sempre fidelitat, tot i que al final li va aconsellar que renunciés. Va ser un gran diplomàtic i alhora tenia fama de santedat; el seu cos es va conservar incorrupte durant alguns segles. Va assistir al Compromís de Casp. El papa Luna el va nomenar arquebisbe de Saragossa el 1415. Martí V el va nomenar patriarca de Jerusalem en agraïment per l’ajuda a la unitat dels catòlics sota un sol Papa. Va acabar pràcticament les obres de la catedral de Barcelona.
1409-1410
Va ser conseller i canceller del rei Martí I l’Humà, i també ambaixador del mateix rei davant del papa Benet XIII (papa Luna). Sant Vicent Ferrer va predicar a la diòcesi durant el seu pontificat.
1389-1408
Abat de Sant Cugat. El papa Luna (Benet XIII) el va nomenar bisbe de Barcelona. Va ser un gran defensor del Papa, fins i tot ajudant-lo perquè pogués evadir el setge d’Avinyó. Va traslladar les relíquies de sant Sever des de Sant Cugat a Barcelona, complint així una promesa del rei Martí I l’Humà.
1386-1389
Doctor en dret i conseller de Pere III d’Aragó. Es va posicionar al costat del Papa d’Avinyó durant el cisma d’Occident. Va ser autor de diverses obres de caràcter legal. Va acabar les obres del campanar de Sant Iu de la Catedral. Va ser testimoni de l’atac contra el call de Barcelona el 1391, que pràcticament va significar la fi de la vida dels jueus a Barcelona.
1371-1385
Primer va ser canonge de Mallorca i bisbe de Elna (1361), i després de Barcelona. Va condemnar el jueu barceloní Bonastruc de Piera, acusat de tenir tractes amb el diable. Va fer construir la càtedra episcopal al cor de la Catedral. Va traslladar a l’interior de la Catedral els cossos incorruptes de santa Maria de Cervelló i sant Oleguer. Va presidir la col·locació de l’última pedra de la volta de la basílica de Santa Maria del Mar i va finalitzar el campanar de Santa Maria del Pi. Va estar present en la discussió de les possibles heretgies de les obres de Ramon Llull, polèmica iniciada per l’inquisidor Nicolau Eimeric.
1369-1371
Va continuar les obres de la catedral de Barcelona. En el seu pontificat Guillem de Pou va fundar l’Hospital dels Infants Orfes l’any 1370. Va ser elegit bisbe d’Urgell el 1371.
1361-1369
Va ser canonge de Girona i de Barcelona. Bisbe d’Osca el 1357. Va potenciar els estudis de teologia per a la formació dels canonges i beneficiats. Va donar dos orgues a la Catedral. Va finançar el grup escultòric de la Pietat de Michael Lochner. Va ser nomenat bisbe de Tortosa.
1346-1361
Pertanyia a la cort papal d’Avinyó del papa Climent V. Pràcticament no va residir a Barcelona sinó a Avinyó. L’any 1348 es va donar l’epidèmia de la pesta negra i l’assalt al barri jueu de Barcelona. El 1350 es va produir l’assassinat de l’abat Biure de Sant Cugat. Va morir a Perpinyà el 1361.
1345-1346
Teòleg i eclesiàstic agustí. Va ser professor a la Universitat de París i Mestre de Sentències a València. Teòleg del papa Joan XXII. Pere el Cerimoniós el va nomenar ambaixador a França i a Mallorca. Va ser nomenat bisbe de Barcelona pel Papa l’any 1345 sense intervenció dels canonges, i el mateix any va convocar un sínode. Després va ser nomenat bisbe de Tortosa. Va escriure Excitatorium mentis ad Deum.
1335-1344
Era dominic i ambaixador de Jaume II en la cort pontifícia d’Avinyó. Va fer traslladar les relíquies de santa Eulàlia a la cripta de la Catedral després de finalitzar-ne la construcció l’any 1339. Va estructurar la Pia Almoina. Va morir el 1344, durant una visita pastoral al Penedès amb l’objectiu d’obtenir informació sobre la presència de begards en aquella zona.
1303-1334
Nebot de Guerau de Gualba, que també havia estat bisbe de Barcelona. Anteriorment havia acumulat una canongia a Mallorca i la de Barcelona. Va ser enviat com a ambaixador a la cort de Joan XXII. Va impulsar la construcció de la Catedral convidant el mestre Jaume Fabre i l’escultor de Pisa Luppo di Francesco. Va ser el creador de sèries arxivístiques de gran importància: Visites pastorals, Communium, Gratiarum… Fou exiliat a Mallorca pel mateix rei Jaume II. Va ser un gran bisbe reformador.
1288-1300
Era franciscà. Al principi no va ser reconegut pel rei Pere el Gran a causa dels problemes que tenia aquest rei amb el papa Martí II amb motiu del conflicte sicilià. El nou Papa Nicolau IV, que era franciscà, va solucionar el contenciós i Bernat Pelegrí va poder ser admès com a bisbe. L’any 1298 es va iniciar la construcció de la catedral gòtica.
1284-1285
Va morir quatre mesos després de la seva investidura sense poder-se consagrar bisbe. Era l’oncle de Ponç de Gualba, bisbe posterior de Barcelona.
1252-1284
Era canonge de Vic. Va tenir una gran relació amb sant Ramon de Penyafort. Va ser ambaixador de Jaume I a la cort de França. Va defensar el culte a la Immaculada Concepció. Va edificar la capella avui dedicada a santa Llúcia.
1243-1252
Era dominic. No va acceptar ser bisbe de Barcelona durant dos anys, però finalment va accedir-hi (1243). Es va oposar que el bisbat pagués les despeses de guerra, com era habitual ja durant el regnat de Jaume I. Va celebrar sínodes diocesans els anys 1243, 1244 i 1245; també en va publicar les constitucions. Va morir el 1252, deixant testament que Jaume I va executar.
1212-1241
Es va educar en la canònica al costat del seu oncle bisbe. Tots dos tenien el mateix nom. Va ser ardiaca. Va col·laborar eficaçment amb el rei Pere I el Catòlic, al qual va acompanyar a la batalla de Las Navas de Tolosa. Va intentar que el papa Inocenci III no declarés croada contra els càtars. El 1218 va esdevenir conseller reial i canceller de la Corona d’Aragó. Al costat de Jaume I, va participar en la conquesta de Mallorca el 1229, on va ser ferit i mutilat en un peu. El rei li va concedir la baronia d’Andratx per la seva col·laboració en la conquesta de Mallorca. Va ajudar sant Pere Nolasc en la creació de l’Orde de la Mare de Déu de la Mercè (1218). Va afavorir els franciscans i els dominics. Va ser escollit arquebisbe de Tarragona, però no confirmat pel Papa.
1208-1211
Va ser prior del Sant Sepulcre de Barcelona abans de ser nomenat bisbe pel capítol de la Catedral de Barcelona, amb l’aprovació del rei i del Papa. Va consagrar per segona vegada Sant Esteve de Parets el 1207. Va excomunicar l’abadessa de Sant Pere de les Puel·les.
1200-1206
Canonge de Barcelona abans de ser elegit bisbe. Va tenir plets amb el monestir de Sant Pere de les Puel·les, que es negava a pagar el delme al bisbe de Barcelona. Inocenci III es va pronunciar a favor del bisbe el 1205. Va autoritzar la confraria dels sabaters de Barcelona que erigissin un altar a la catedral, el de sant Marc.
1189-1199
Fill de Guillem IV de Castellvell i de Mafalda de Barcelona (filla de Ramon Berenguer III). Va litigar amb el monestir de Santa Eulàlia del Camp motivat per la definició de drets parroquials. Va consagrar de nou l’església de Santa Maria d’Ègara (Terrassa). Va intervenir en el decret d’afirmació del catolicisme i l’expulsió dels valdesos durant el regnat de Pere I.
1172-1188
Va ser ardiaca de Barcelona. Va consagrar les esglésies de Santa Perpètua de Mogoda i Gallecs de Mollet. Va cedir el monestir de Santes Creus a l’arquebisbat de Tarragona, solucionant així el conflicte jurisdiccional entre els bisbats de Barcelona i Tarragona. Va assistir al casament del rei Alfons amb Sancha de Castilla a Saragossa.
1144-1171
Va destacar per la seva actuació política i militar al costat de Ramon Berenguer IV. Va afavorir la campanya del comte contra Almeria el 1147. Va participar en la conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149). Va ser tutor d’Alfons I (1162), futur rei d’Aragó. Va afavorir la creació d’un monestir del Cister a Valldaura, que després es va traslladar a Poblet. Va dotar la Pia Almoina de Barcelona de fundacions benèfiques per als pobres. El 1171 va ser nomenat arquebisbe de Tarragona i llegat pontifici.
1137-1143
Elegit el 1137, va rebre el jurament de fidelitat dels castells de Ribes i Sitges. De camí a Palestina, va morir a Roma el 1143.
1115-1137
Va ser elegit bisbe de Barcelona, però en un primer moment no va acceptar i va tornar a la Col·legiata de Sant Ruf d’Avinyó, d’on era abat. Va ser el papa Pascual II qui li va exigir que acceptés la diòcesi de Barcelona. Ramon Berenguer III li va concedir el principat de Tarragona i el papa Gelasi II el pal·li d’arquebisbe de Tarragona sense deixar Barcelona (1119). Va assistir a la majoria de concilis d’Europa d’aquella època, sent un entusiasta de la Reforma gregoriana. Va visitar Terra Santa. Va ser el gran conseller dels comtes Ramon Berenguer III i IV, i l’inspirador de les aliances amb Provença i Aragó mitjançant els casaments de Dolça de Provença i de Peronella d’Aragó amb el comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i IV. Va ser canonitzat el 1675.
1107-1114
Abans era prepòsit de la canònica de Barcelona. L’any 1109, amb motiu dels atacs efectuats l’any anterior pels almoràvits al Penedès i l’Anoia, va haver de reconstruir els castells de Gelida, Olèrdola i Calders. Amb el consentiment de sant Oleguer, abat de Sant Ruf d’Avinyó, la Col·legiata de Sant Adrià de Besòs es va traslladar a Santa Maria d’Ègara (Terrassa) i la va consagrar el 1112. Va morir durant la conquesta de Mallorca, protagonitzada per Ramon Berenguer III i els pisans (1115). El seu cadàver va ser enterrat al claustre de la Catedral de Barcelona.
1100-1106
Era de la família comtal de Barcelona. Fou abat de Sant Cugat abans de ser elegit bisbe de Barcelona (1100). L’any 1104 va renunciar a ser abat de Sant Cugat. Va ser autor de dues obres jurídiques: Inventarium iuris canonici i Speculum iudiciale.
1096-1099
Vescomte de Cardona. Va ser bisbe electe d’Urgell (1089). Va ser elegit bisbe de Barcelona l’any 1096. Va consagrar (1096) l’església de Sant Martí de Sorbet, a prop de Terrassa. Va dirigir l’oposició eclesiàstica contra Berenguer Ramon II, anomenat “el fratricida”.
1086-1096
Va ser canonge regular de Sant Ruf d’Avinyó. Va fundar una canònica d’agustins de Sant Ruf a Sant Adrià de Besòs. Va ser el gran formador del canonge de Barcelona sant Oleguer. Es va oposar que Vic aconseguís la categoria de metropolitana. Lluità contra els privilegis del monestir de Sant Cugat del Vallès; entre aquests, el d’exempció pel qual el monestir no estava sota l’autoritat del bisbe propi, sinó només del Papa.
1069-1085
Era fill d’Hug de Cervelló. Ardiaca el 1063. Va assistir al concili de Girona de 1078, en el qual es va decretar que no havia d’existir la simonia dins les esglésies. L’any 1076 va consagrar l’església parroquial de Sant Feliu d’Arraona (Sabadell).
1062-1069
Va consagrar el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt (1064). Va contribuir a la imposició de la Pau i Treva (1068).
1035-1062
Fill dels vescomtes Udalard i Riquilda (filla del comte Borrell II de Barcelona). Abans de ser clergue va contraure matrimoni i va tenir tres fills. El 1020 ja era sotsdiaca i el 1035 va ser ordenat bisbe. Va consagrar diverses esglésies, entre les quals la de Sant Pere de Reixac. Va assistir al concili de Narbona de 1043, en el qual es va decretar anatemes els usurpadors de béns del monestir de Cuixà. Es va enfrontar al comte Ramon Berenguer I. Va consagrar la catedral romànica de Barcelona, sufragada pels comtes Ramon Berenguer I i Almodis.
1029-1035
Es va ocupar de la defensa dels béns de l’Església contra els usurpadors, col·laborant en aquesta tasca amb el gran bisbe de Vic Oliba. Amb aquest bisbe va assistir a un concili a Vic, on es va decretar la devolució de diverses propietats a la canònica de Barcelona, usurpades per Guitard Arnau a la Roca del Vallès. Es va implicar en la construcció dels murs i torres de la ciutat de Barcelona.
1010-1029
Va concedir a la canònica de Barcelona les esglésies de Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Va dotar l’església de Sant Cugat del Rec de la ciutat de Barcelona. Va ajudar en la construcció de l’hospital d’en Guitart de Barcelona per a pobres. Va assistir al sínode d’Osona el 1027, en el qual es van dictar disposicions contra els usurpadors de béns eclesiàstics.
995-1010
Es va dedicar a la restauració de la canònica de Barcelona i de moltes esglésies del Penedès després de les ràtzies d’Abd-al-Malik, fill d’Almansor. L’any 1010 va intervenir en l’expedició dels catalans —decidida en la reunió barcelonina de 1009— al costat d’altres bisbes i els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Armengol d’Urgell. Aeci va morir en aquesta ràtzia.
974-995
Va ser ardiaca durant el pontificat de l’anterior bisbe de Barcelona. Es va dedicar amb totes les seves forces a reconstruir la diòcesi després de la ràtzia d’Almansor (985). Va redimir captius cristians de Còrdova. Va consagrar l’església d’Olèrdola. Va afavorir l’estudi del dret a la diòcesi.
c. 962-973
Es va oposar juntament amb els bisbes d’altres seus catalanes als intents de restaurar la seu metropolitana de Tarragona, protagonitzats per l’abat Cesarí de Santa Cecília de Montserrat, que va ser ordenat a Compostel·la arquebisbe de la seu cap de la província tarragonina, fins i tot sotmesa als musulmans. Va construir el castell de Ribes al costat de Sitges.
c. 937-959
Va intervenir en la fundació del cenobi-parròquia de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i va consagrar la seva església (945). Va repoblar els territoris d’Olèrdola, la Granada i Sant Pere de Ribes.
c. 904-937
Va col·laborar en el repoblament del Llobregat. Va restaurar moltes esglésies, com la de Parets (904), Cervelló (904), l’Ametlla del Vallès (932), la Roca del Vallès (932)… Va reunir un concili a Barcelona el 906 que podem considerar mixt, ja que hi van assistir el comte Arnust de Narbona i els nobles de la Marca.
c. 861-890
D’origen franc o germànic. Contrari a restablir els costums i litúrgia visigoda. Va aconseguir que no es restablís la diòcesi d’Ègara. L’any 878 va trobar les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona a l’església de Santa Maria de les Arenes en la Vilanova de Barcelona (Santa Maria del Mar), les quals van ser traslladades a la catedral paleocristiana de Barcelona.
c. 850-860
Col·laborà en la restauració de la ciutat després d’una ràtzia dels sarraïns. Va assistir al concili de Tuzey (França) el 860, en el qual es va restablir la vida clerical a la diòcesi de Barcelona.
... abans del 850?
Un document de 878 de l’arxiu de la catedral de Barcelona el cita a causa d’unes terres usurpades per un tal Recosind.
c. 689-702
Essent diaca va ser enviat pel bisbe Idalaci al concili XV de Toledo (688). Després, quan ja era bisbe, va assistir als concilis XVI (693) i XVII (694) de Toledo, i també al concili XVIII de Toledo, celebrat el 702.
c. 667-689
Va assistir a diversos concilis de Toledo: el XIII (683) i el XV (688). Gran amic de sant Julià de Toledo, que va dedicar al seu amic de Barcelona la seva obra Responsiones. Els contemporanis d’Idalaci ens diuen que era sant i que “va escriure molt”; no obstant això, s’han perdut els seus llibres. Va morir el 689.
c. 640-666
Va assistir al concili X de Toledo. Amic de l’arquebisbe sant Ildefons de Toledo i de Tajón de Saragossa. Autor d’un himne dedicat a santa Eulàlia de Barcelona.
c. 636-638
Va assistir als concilis V i VI de Toledo.
c. 633-635
Imposat com a bisbe de Barcelona pel rei Sisebut en contra del metropolità Eusebi de Tarragona. Va enviar com a delegat seu al concili IV de Toledo un prevere anomenat Joan (633). Va morir abans de l’any 636.
c. 610-633
Va assistir a l’entronització del rei Gundemar (610) i al concili d’Ègara (615).
c. 589-599
Primer va ser bisbe arrià de Barcelona. En el concili III de Toledo (589) va abjurar de l’heretgia. El 599 va convocar un concili (II) en la seva seu de Barcelona.
c. 546
Va assistir al concili de Lleida (546), convocat i presidit pel metropolità Sergi de Tarragona.
c. 540
Possible bisbe d’Ègara, que es va traslladar a la diòcesi de Barcelona (a. 540). Els seus contemporanis el consideren sant. Va assistir al concili de Barcelona (I) de l’any 540.
Després de 516
Va estar present en els concilis hispanovisigòtics de Tarragona (516) i de Girona (517).
Bisbe llegendari de Barcelona segons l’historiador Carbonell.
c. 463-465
Primerament va ser bisbe d’Ègara. Després de la mort de Nundinari, ho va ser de Barcelona. Però l’any 465, per mandat del papa, tornà de nou a Ègara.
c. 450-463
Va dividir la diòcesi de Barcelona, creant-ne una de nova a Ègara (Terrassa), segons consta en les actes del concili de Santa Maria Maggiore de Roma, presidit pel papa Hilari l’any 465.
c. 415
Convertit de l’arrianisme al cristianisme, va ser elegit bisbe de Barcelona amb l’ajuda de Gal·la Placídia.
morí després del 400
Va ordenar prevere de Barcelona sant Paulí de Nola la nit de Nadal de l’any 393 a la catedral de Barcelona. Va assistir al I concili de Toledo.
c. 360-391
Sant Pare de l’Església. És el bisbe més famós de la seu de Barcelona en la història durant l’època antiga. Sant Jeroni li dedicà un elogi sincer en el capítol 106 del llibre De viris illustribus. Va escriure tractats sobre la penitència i contra l’heretgia novaciana.
c. 347
Va acompanyar el bisbe Osi de Còrdova en el concili de Sàrdica, al qual van assistir 280 bisbes d’Occident i 76 d’Orient. El concili va tractar sobre el dogma trinitari.