Una sèrie que destaca per la seva antiguitat i la seva continuïtat fins els nostres dies és la d’Ordenacions. S’inicia amb la inscripció dels ordenats per les témpores de desembre de 1325, durant el pontificat del bisbe Ponç de Gualba.
Els primers registres es redueixen a llistes dels ordenats, amb una nota inicial del bisbe que ordenava i la data i lloc. Continuà així fins al final del segle XVII, moment a partir del qual, juntament amb els noms i decrets esmentats, també es pot trobar l’autorització del superior respectiu que havia autoritzat el trasllat a aquest bisbat per ser ordenat. Els registres acaben al final del primer quart del segle XIX. Després tot són lligalls de papers referents als ordenats, que en avançar el temps són cada vegada més complets i arriben a constituir un veritable expedient.
Tot i que l’objectiu era registrar els noms dels ordenats, en algun registres s’anotaren també els noms de fidels confirmats pel bisbe, de la mateixa manera que en registres d’altres sèries -com a les Visites pastorals– hi ha registrats alguns ordenats. No cal dir que no solament s’hi anotaven els ordenats pel bisbe de Barcelona, sinó també pels bisbes d’altres diòcesis que estaven de pas i moltes vegades eren convidats a ordenar, sobretot en períodes en què el bisbe titular de Barcelona era absent.
En aquesta sèrie s’observen menys interrupcions que en altres, tot i que durant els segles XV i XVII els registres són molt deficients, com ho són en la majoria de les altres sèries.
En els registres sovint es troben intercalades notes molt interessants i difícils de cercar en altres llocs sobre les entrades, sortides, absències, etc., dels bisbes. Igualment es troben anotacions sobre els bisbes dits auxiliars o de gràcia, que en moltes ocasions substituïen el titular durant les absències d’aquest.
BIBLIOGRAFIA
Josep SANABRE SANROMÀ, Guia de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1934
Josep SANABRE SANROMÀ, El Archivo Diocesano de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1947