Sobretot en situacions de guerra i conflicte armat, era habitual la desaparició de persones i aquestes morts no quedaven registrades en els llibres de defuncions de les parròquies i dels jutjats; i quan les persones difuntes en aquestes circumstàncies eren casades, era habitual que el cònjuge sol·licités la declaració d’aquella mort, per tal d’obtenir el reconeixement de la mort del marit o la muller i així recuperar la llibertat per contraure matrimoni.
A més de familiar i genealògic, també té un important interès històric, ja què en molts dels expedients es pot trobar una explicació amb més o menys detall dels fets que van envoltar la mort presumpta, i molts són fets d’armes. La majoria dels expedients corresponen als períodes de la Guerra del Francès (1808-1814) i la Guerra Civil (1936-1939).
BIBLIOGRAFIA
Josep SANABRE SANROMÀ, Guia de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1934
Josep SANABRE SANROMÀ, El Archivo Diocesano de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1947