Era habitual recórrer a l’autoritat eclesiàstica per demanar empara quan hi havia risc de coacció que impedís la lliure elecció d’estat, ja fos per contraure matrimoni o per ingressar en algun orde religiós. Aquests casos van motivar els expedients titulats Segrestos, en què les persones interessades, o les seves representants, demanaven a l’autoritat eclesiàstica el segrest o dipòsit de la noia en alguna casa, generalment un convent, on se sentís alliberada de qualsevol coacció per poder decidir. En molts casos la persona dipositada o segrestada era explorada pel delegat del provisor. En aquests expedients, a més de la instància, hi ha les declaracions dels testimonis que eren citats per aclarir el cas. En els darrer temps acostumaven a ser més complets.
N’hi ha que són la preparació de l’expedient matrimonial, que acaben amb l’autorització per contraure matrimoni.
BIBLIOGRAFIA
Josep SANABRE SANROMÀ, Guia de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1934
Josep SANABRE SANROMÀ, El Archivo Diocesano de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1947