Al mateix Palau Episcopal hi havia una oficina -independent de la cúria- anomenada de la Croada. Tot i que les gràcies annexes a la croada eren concedides per la Santa Seu des del segle XIII, va ser al segle XVI quan s’organitzà la delegació encarregada de recaptar les almoines i dispensar les gràcies. Amb motiu de la campanya empresa per Carles V contra els turcs al nord d’Àfrica, va ser renovada la gràcia de la croada a favor d’aquella guerra, que va tenir el caràcter de defensa religiosa, i des d’aleshores va quedar reorganitzada la delegació o Tribunal de la Croada. Aquesta delegació, en els primers temps, abraçava totes les diòcesis catalanes, com es pot veure en molts registres, i particularment en els referents a «Pactes fets entre els senyors tresorers de la Santa Croada i els vereders», en els quals s’anomenen totes les diòcesi de Catalunya i Rosselló.
Les seves sèries són:
- Llibres de negocis de la Santa Croada, 1503-1765
- Ordinacions sobre la Butlla de la Santa Croada, 1503-1704
- Relació de composicions fetes al Principat de Catalunya, 1531-1693
- Llicències i dispenses matrimonials, 1531-1693
- Diversorum, 1532-1633
- Llibres de cartes i comptes de jubileu, 1560-1567
- Llibre de cartes escrites pels comissaris, 1572-1669
- Registre de cartes, 1574-1609
- Relacions de cartes i comptes de butlles, 1578-1640
- Pactes dels tresorers de la Santa Croada, 1566-1596
- Llibres de cartells i cartes, 1587-1589
- Llibres de comptes de notaris – repartiments i taxes, 1620-1705
- Diverses informacions sobre negocis de la Santa Croada, 1645-1705
- Manuals de la Croada, 1732-1807
BIBLIOGRAFIA
Josep SANABRE SANROMÀ, Guia de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1934
Josep SANABRE SANROMÀ, El Archivo Diocesano de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1947