En esclatar la Guerra Civil l’any 1936, moltes esglésies parroquials van ser incendiades i saquejades, i també ho van ser les cases rectorals, on normalment hi havia els arxius parroquials. En aquell moment, la Generalitat de Catalunya va decidir intervenir per mirar de salvar el tresor documental d’aquests arxius i gràcies a aquesta acció se’n va poder recuperar una part. La documentació va ser traslladada al convent de la Mare de Déu de l’Esperança (carrer Palma de Sant Just) i al Palau Episcopal, però el 1938 es va considerar més segur traslladar-la al Monestir de Pedralbes.
Quan va acabar la guerra es van posar en marxa els organismes per gestionar la recuperació d’aquests arxius, però l’any 1941, en finalitzar la seva actuació, es va decidir, d’acord amb els directors de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i la Biblioteca Central, que l’Arxiu Diocesà de Barcelona es fes càrrec dels arxius parroquials que quedaven al Monestir de Pedralbes.
La major part de la documentació d’aquests arxius parroquials tracta sobre gestió de béns, administració, manuals notarials… Hi ha, però, molt pocs registres sagramentals.
BIBLIOGRAFIA
Josep SANABRE SANROMÀ, Guia de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1934
Josep SANABRE SANROMÀ, El Archivo Diocesano de Barcelona, Barcelona: Fidel Rodríguez, impressor 1947